Sobre las armas como símbolo cultural



En el meu treball he usat sovint la imatge de les armes d'assalt com a símbol, la significació del qual ha anat variant dins del context de la meva obra.

Dins del treball del col·lectiu Stidna!, el fonamental era l'ambigüitat de l'arma com a símbol. En un text dèiem:

“Els símbols no són universals, la seva interpretació varia d'un lloc a un altre, d'una persona a una altra. En la nostra obra hem usat la imatge del fusell d'assalt Kalàixnikov AK-47 en més d'una ocasió. Amb aquesta imatge volem simbolitzar una crida a la rebel·lió, no al vessament de sang. Malgrat això som conscients que aquest símbol, com tots els símbols, conté en el seu interior el bé i el mal, un costat clar i un costat fosc, que en diferents entorns tindran diferents importàncies, diferents pesos relatius. Un txec, en veure una de les nostres obres en què usàvem el AK-47 veia en ell el símbol de l'opressió del seu poble. Però també és cert que en altres països el mateix símbol representa l'alliberament: encara algun país africà té en la seva bandera el perfil del AK-47 com a record de les guerres de descolonització."

(juliol 1998)

Dins de les meves performances, la construcció de les armes representa un component simbòlic íntimament relacionat amb el contingut conceptual de l'acció.

En la meva obra recent utilitzo sovint la imatge de les armes d'assalt com a “objectes culturals” que poden trobar-se actualment a tot arreu. Malgrat tenir una significació aparent molt determinada, considero que com a imatge contenen una gran ambigüitat que permet lectures múltiples. En la seva utilització no hi ha cap fascinació per l'objecte com a tal, sinó la constatació de la seva universalitat com a símbol present en totes les cultures modernes. D'aquesta manera, el meu treball més recent tracta d'establir ponts entre les realitats socials, culturals i polítiques del lloc on es desenvolupa l'acció i les del meu lloc d'origen a través de símbols universalment recognoscibles i traduïbles.

(juliol 2009)

L'arma d'assalt com a símbol

No hi ha una fascinació en aquesta línia de treball per l'arma com a objecte sinó com a símbol, per la seva potència simbòlica, i com a objecte tangible de poder.

Considero que l'arma d'assalt és un símbol ambigu. La segona esmena de la constitució nord-americana reconeix el dret a portar armes, considerades com a símbol de llibertat. En última instància és un símbol de poder -el poder sobre la vida i la mort-. Entre mig, no obstant, té moltes lectures. L'AK47 està present en la bandera de Moçambic com a símbol de la seva lluita per l'alliberament anticolonial; però per a un txec representa la repressió soviètica de 1968. D'altra banda, veiem els soldats nord-americans repartir ajuda humanitària amb els seus M16 mentre al seu país un psicòpata lleva la vida a un grapat de persones amb la mateixa arma. La perspectiva també marca l'ambigüitat de l'arma: en temps de pau, un soldat al carrer amb una arma d'assalt indica un cop d'estat, mentre que un civil amb la mateixa arma assenyalaria una revolució.

El meu treball mobilitza aquests símbols; denuncio uns poders que treballen amb nous sistemes de dominació -actualment per a dominar un país no fan falta armes- i el represento amb armament convencional, buscant amb aquesta metàfora –convertida en arcaisme per comparació amb aquests sistemes de dominació- una reacció del públic. Però també és ben cert que la compravenda d'armes continua i que en temps de crisis és un dels pocs comerços que continua augmentant.

Em resulta especialment suggeridor utilitzar un material aparentment innocu que s'acostuma a usar en les manualitats infantils -i que també té connotacions de reparació-, la bena de guix, per a construir les armes. També el farciment, fet de diaris, té implicacions iròniques, ja que són part d'aquells “papers mullats” dels quals he parlat sovint en el meu treball.

(setembre 2010)

Obres i textos: Carlos Pina & Stidna (Maria Cosmes & Carlos Pina)