vídeo, 2018



Entre la tardor de 2017 i la primavera de 2018 Maria Cosmes i jo vam crear un jardí d'arvenses i ruderals al pati del nostre taller, un espai arrencat al ciment, un espai de subversió enfront de la civilització, per a retornar a la naturalesa una part d'allò que li pertany. Les arvenses i les ruderals estan als marges de camps i camins, als marges de l'urbanisme ordenador de la vida, als marges de l'utilitarisme capitalista. El jardí als marges és també un reflex de les nostres pròpies vides, que no han arrelat enlloc però que resisteixen. Som també éssers ruderals, habitants en les ruïnes d'aquest món que destrueix la vida, un món que no és capaç de percebre's a si mateix com a ruïna.

(A partir d'imatges i textos del procés performatiu Arvenses i ruderals, als marges de Maria Cosmes i Carlos Pina)


Between the autumn of 2017 and the spring of 2018 Maria Cosmes and me created a garden of weeds and ruderals in our courtyard. Weeds are the plants that grow wild in cultivated fields. Ruderals are those which grow up in habitats altered by human action, such as road sides or urban areas. Our courtyard was a space pulled off from the concrete, a space of subversion face to civilization, on the margins, to return to nature a part of its domains. Weeds and ruderals live on the margins of countryside and roads, on the margins of ordering urban planning, on the margins of capitalist utilitarianism. The garden on the margins is also a reflection of our own lives, which have not put down roots anywhere but resist. We are ruderal beings, inhabitants of the ruins of this world that destroys life, a world that is not capable of perceiving itself as a ruin.

(From images and texts of the performance process Weeds and ruderals, on the margins by Maria Cosmes and Carlos Pina)