[2006] deure de memòria 3

Sète, Goteborg, setembre 2006

Deure de memòria (2004-2007) és una sèrie de performances time/site-specific que tracten el tema de la memòria en contextos concrets.

En la tercera performance de la sèrie, també realitzada a Göteborg i Sète, explico la història de la guerra civil espanyola, que acaba amb la victòria franquista, el primer d'abril de 1939 i l'inici de la segona guerra mundial, sis mesos després, el primer de setembre de 1939. Mentrestant, vaig construint amb cartó, paper i benes de guix un fusell d'assalt AK-47. L'any 1940, París és conquistada per les tropes nazis i dos anys després, gairebé tota França estava ocupada. El 6 de juny de 1944 té lloc el desembarcament de Normandia. El 24 d'agost, París és alliberada. El que no és molt conegut és que les primeres divisions a entrar a la ciutat van ser combatents republicans espanyols de la 2a divisió, sota el comandament del general Leclerc, i de la 9a brigada comandada pel capità Dronne, coneguda com “la neuf”. El primer blindat lleuger a entrar a París estava dirigit pel tinent espanyol Amado Granell. El 30 d'abril, Hitler se suïcida, el 7 de maig, Alemanya es rendeix.

I continuo explicant: la guerra no havia acabat. El 19 de juliol de 1945, els aliats declaren la guerra a Portugal i Espanya. Portugal va ser atacat per les marines anglesa i nord-americana. Els atacs contra Espanya venien des de França per terra i des del mar per les marines nord-americana i soviètica. El 25 d'abril de 1947, Portugal es rendeix. El 20 de novembre de 1947, Espanya fa el mateix. Això últim, evidentment, no va arribar a succeir. Els dictadors portuguès i espanyol van morir tranquil·lament en els seus llits. El govern francès va reconèixer la participació dels combatents republicans en l'alliberament de París amb una petita placa commemorativa 60 anys després. Només dos d'aquells homes restaven amb vida.

Amb aquesta ficcionalizació de la guerra volia portar a la memòria decisions polítiques preses en moments clau que van afectar de manera fonamental a les vides de milions de persones. La política d'apaivagament enfront d'Hitler li va deslliurar d'un cop d'estat dels militars descontents amb la seva política agressiva. D'altra banda, volia homenatjar els oblidats combatents republicans que van lluitar al costat del bàndol aliat en la segona guerra mundial que tenien com a lema “Paris, Berlín, Madrid”, per a alliberar el continent de les dictadures feixistes.