Sèrie de joies, 2001
fotos: Carlos Pina
fotos: Carlos Pina
fotos: Carlos Pina
Sortir de l'armari
[Sèrie de joies, gener-febrer 2001]
A partir d'una proposta de Pep Ortí de realitzar 12 objectes dins d'una ouera, va néixer aquesta sèrie de joies d'artista que lligava d'una banda el meu treball artístic dins d'aquesta sèrie amb els estudis de joieria que estava cursant en aquell moment.
La idea bàsica de les joies era la combinació de l'ús de materials d'ús comú com a substituts dels metalls i l'ús de pastilles com si fossin gemmes. El concepte fonamental subjacent era allò quotidià, tant en el que respectava als materials usats per als anells com referent a la medicació, omnipresent en les nostres vides.
Així, vaig construir anells amb materials tals com fusta de marqueteria, taps de suro, bolígrafs de plàstic, cordons, tela metàl·lica, o xips soldats en cercle. Les pastilles encastades en ells pertanyien a la meva extensa col·lecció particular de psicofàrmacs, triats per a realçar l'efecte "joia" del conjunt. Igualment, l'ouera de plàstic es converteix en joier i les caixes dels medicaments en fitxa tècnica i certificat d'autenticitat de les joies.
Cadena i reliquiari
[Objecte i joia d'artista, maig 2001]
Aquesta obra jugava amb el doble sentit d'encadenar-se i enganxar-se, sobre els lligams que provoquen els psicofàrmacs i la dependència que creen.
Aquesta cadena continuava d'una banda el treball artístic personal sobre la imagineria terapèutica i reprenia, per una altra, l'esperit d'altres treballs de la mateixa com a Deixalles de la memòria o Via crucis, referent al fet de deixar enrere tota una sèrie de materials i objectes acumulats al llarg del temps; mentre que aquestes obres s'abandonaven les caixes i prospectes, en aquesta peça es feia el mateix amb els medicaments.
Sis anys de medicació en aquell moment -amb els seus diferents tipus de pastilles- eren l'origen d'aquest material que, com tota la sèrie, és un material alhora estrany i quotidià, segons l'òptica des de la qual es contempli.
D'altra banda, el color i la textura de les càpsules de plàstic i fins i tot el petit flascó de cristall, proporcionaven a l'objecte una aparença de joia o joguina infantil, la qual cosa permetia donar una visió més lúdica i distesa de l'acte terapèutic, un dels objectius que ha pretès aquesta sèrie des dels seus inicis.
Colecció de senyor, estiu 2001
[joies de artista, maig de 2001]
Aquesta col·lecció de joies d'artista va ser realitzada per a la festa-exposició Enjoia't organitzada pel FAD dins de la Primavera del Disseny i consta de tres peces:
- Una agulla de corbata en plata, de gran grandària, que representa les circumvolucions cerebrals.
- Un penjoll en bronze realitzat a partir d'un motlle amb diferents pastilles, amb un acabat bast que recorda a un objecte primitiu.
- Una agulla de pit en plata realitzat a partir d'un motlle d'un blíster de pastilles (Trankimazín ®) quasi vuit.
Aquesta petita sèrie pretenia integrar de forma irònica les joies realitzades amb pastilles en la vida quotidiana, no només com a objectes de contemplació, sinó com a joies d'ús diari en el món més clàssic i formal dels complements per a cavaller, evidentment per a ocasions més informals de l'habitual, encara que alguna d'aquestes peces hagi estat lluïda en ambients més convencionals.